6. ELS EFECTES

Quan perdem les pors serem lliures!! Amb aquesta frase acabava les conclusions de la meva experiència del “divingintheworld” el juliol 2019, i aixi començo ara, veient que una nova por, ha aflorat aquests últims mesos, i n’hi han tantes de pors, com manies i estereotips, imposats o autoimposats, que si no seleccionem i autoreflexionem de tot el que ens passa per davant, què és molt, ens porta més intranquilitat que altra cosa.

Exemples en tenim per tot arreu, i no ajuden, només cal mirar la premsa aquests dies.

Aquest es un extracte d’un article d’opinió del Periodico de Catalunya, publicat aquests dies,
“
 El meu temor és tornar-me poruga i paranoica. Que cada vegada que abraci els meus pares m’entri el pànic per si els contagio. Que mai més ens tornem a relaxar viatjant amb metro i que ens convertim en persones esquerpes i gens afectuoses. No vull portar mascareta, em falta l’aire i m’ofega. Però si no me la poso, la gent em mira malament encara que mantingui la distància de seguretat. Vull amor físic, vull fer manetes al cine i vull somriures. I no vull gens ni mica la nova normalitat sexual”

No cal portar.ho als extrems per donar la notícia del dia, perquè llavors hi ha qui s’ho fa seu, i l’hi crea una angoixa innecessària, i com explicava, intentant posar el meu punt d’humor en el meu primer video del confinament, l’hi afecta al seu estat d’ànim. Sabem que vida i costums canviaràn, però busquem el punt creatiu que hi és!

També podem llegir un article de tribuna del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, publicat al mateix diari aquesta setmana.

” Per la vida, la llibertat i la felicitat
Roger Torrent

La crisi del coronavirus ens està reiterant que el model del capitalisme salvatge és insostenible
“

Començo a llegir i hi estic totalment d’acord. Després ja pren el caire polític que s’espera d’una persona de la seva posició. Però sí, a les mateixes conclusions finals del blog, el juliol 2019, quasi demanava per favor que defenssessim la natura, que finalment es defensar.nos a nosaltres mateixos, i ara ho hem vist. Però millor que aquesta acció hagués estat voluntària.

I a mida que vaig avançant en el camí, en aquest cas ha deixat una via molt ample, hi vaig posant una “A ” davant a les meves conviccions…..agnòstic, apolític, i més….i no es per capritx, es per la realitat que ens envolta.

Si més no, podem veure un extracte de la notícia publicada a La Vanguardia el dia 10 de maig, 2020.

“Pese a la orden del estado de alarma, que obliga a que los centros de culto permanezcan cerrados, el cardenal arzobispo Antonio Cañizares hizo caso omiso a la prohibición y abrió la basílica de València con motivo del día de la Virgen de los Desamparados. De este modo, unos 200 feligreses se saltaron el confinamiento para acudir a la oración, según confirmó el concejal de Protección Ciudadana, Aaron Cano”

Què era tant important per aquest senyor, per posar en risc a dues-centes persones?
Com ho faràn si algun dels participants es contagia?

Ho arreglaran resant com sempre, o seràn els hospitals, que ara se’ls hi ha reconegut la seva importància, i els dotaràn de més mitjans.
I no vull fer la crítica fàcil i oportunista, de que hi han pocs recursos en sanitat, perquè si en lloc d’entrar virus, haguessin entrat míssils des de l’aire, hauriem dit que hem invertit poc en l’escut antimíssils.

Però si que es molt difícil d’entendre com un representant d’una organització amb milions de seguidors, pot ser tant inconscient i poc respectuós amb la situació actual.

I si ens fixem en la politica, ja ho veiem cada dia. Baralles constants pel poder. I tornem a les pors, perquè en tenen i molta, tant els grups polítics com la jerarquia eclesiàstica, uns de perdre vots i els altres de perdre fidels, però això ens ha de donar tranquilitat, perquè som cadascun de nosaltres els que decidim que volem fer, encara que ens vulguin traspassar aquestes pors, pel seus propis interessos.

Va bé reflexionar.ho i amb això no vull fer critica destructiva que prou que en vivim d’ella tot el dia, perquè d’això no es menja, o en tot cas es menja malament, perquè com agafem tots aquests pensaments, entrarem en molts conflictes interns. Presumim de dieta mediterrània i d’aliments saludables i ecològics, i llavors alimentem el cap d’una quantitat d’informació d’efectes nocius, que me’n ric dels frankfurts i les patates fregides.

Per això, millor triar l’informació, reflexionar.hi, pensar.hi, i treure’n conclusions positives, buscant avantatges.


ELS EFECTES
Centrant.nos en els efectes del covid,  els dividiria en dos grups, 

els globals i
els personals

GLOBALS
Dels globals, com deia a les conclusions del blog, amb temes que ara hi estant relacionats, el que podem constatar, és que seguim depenent dels dos grans blocs, els Estats Units i la Xina, que encara s’ha posat més de manifest, però sempre hi pensat que cadascú, després del seu anàlisi ha de pendre les seves decisions.

Jo les vaig pendre per una raó, de reduir la dependència d’ambos països, amb les preferències de compra, i en aquests moments on hi haurà una gran destrucció de llocs de treball, recolzar l’industria local, és important, però son factors que cadascú ha de valorar. I no hi estic en contra de la globalització, però si en la seva justa mesura, tot i que haig de reconèixer que es molt difícil trobar.la.

ELS DOS GRANS BLOCS
Dels dos grans blocs, ja coneixem les formes d’uns i dels altres. Depenent de qui governi, als Estats Units hi ha una deriva més o menys imperialista, però al cap i a la fi, sense posicionar.me en cap bàndol, perquè pertanyo a la terra, al món i quan ens identifiquem massa en un lloc i ho portem a l’extrem, sempre acaba en ànsies de poder i conflicte, però en tot cas parlant dels americans, podriem reconèixer que des de la II Guerra Mundial, on estàn exercint la supremacia, no ens ha anat tan malament, si més no, hem adoptat moltes de les seves modes i costums, i per sort, o millor dit, per decisió nostre, podem dir que la de les armes no ha arrelat aqui. I sí que depenem massa, d’Amazon, Google, Whatsapp, Facebook, i demés xarxes socials que ens controlen la vida. Perquè ho volem això si. Ens hi han acostumat i ens és molt difícil sortir.ne, i caldria equilibrar.ho.
I si posem la vista en la producció, per buscar l’estalvi d’inici, ens ha portat a comprar a l’altre gran bloc, la Xina que sota aquest argument, hem entregat allà tota la producció i l’hi hem donat massa poder a un país que com s’ha vist, se segueix amagant informació, resultat del seu règim de govern opac, i que vol imposar.se per la porta del darrera.

Això es una realitat, com també ho és i és admirable el que ha sabut avançar un país, que amb la seva disciplina i de forma silenciosa, això sí degut al seu règim ferri, ha arribat a copiar i fabricar quasi tot el que es consumeix al món. I no parlo de copiar com un menyspreu. Sempre dic que per arribar al final, has de copiar de molts estils i formes diferents. Per si sols, cadascú no arribariem enlloc si no es millorant l’existent. L’història de les invencions i innovacions així ens ho explica.

Però ara en aquests moments, a la Xina haurien d’anar de cara i dir….Senyors, ara som nosaltres qui manem, això va de virus, i nosaltres en sabem molt perquè portem anys menjant tota classe d’animals i hem investigat amb virus de tota mena.
Que vinguin representants de la OMS i treballarem conjuntament en la prevenció i les vacunes i demostrarem que podem contribuir a l’estabilitat mundial.

Caldria claretat i transparència, però no ho han fet!

Així no es pot liderar el món.

I ja no vull entrar d’on ha sortit el virus i si es intencionat. Ja hi ha massa informació de tot això a les xarxes i el que s’ha de fer ara, es adaptar.se i reinventar.se i no viure dels errors aliens, que no porten enlloc.


L’ ECONOMIA I EL PETROLI
En el moment actual que estem ara, on hi haurà un augment molt gran de la desocupació, segurament serà més necessari desfer el camí d’anada i tornar a la localització, en conclusió, la producció local.

I ara reflexiono de l’economia, i com abans amb l’esglesia i la política i tot i que la meva formació de base, es en estudis empresarials, així com la meva anterior professió, ja no hi crec en tot això del creixement continuat, basat en la sobreexplotació dels recursos. Ens hem tornat esclaus del creixement del producte interior brut, i com deia a les conclusions, segueixo pensant en que cal una reducció, localització, especialització i redistribució de la riquesa. Això últim el més important, tot i que és el més difícil de dur a terme.

Ara obligats, viurem una reducció, tot i que a cadascú li afectarà de forma diferent i depenen de quin sector, com amb totes les crisis, en sortirà beneficiat, però sí que podrem afirmar que els efectes han estat bons pel medi i per la salut del planeta en general i caldria conservar.la, encara que arribes a l’extrem que comportes la desaparició del petroli, perquè la menor demanda no fes rendible haver de perforar cada vegada més profund per treure’l. 

Ja sé que això es una utopia encara, però es també el meu pensament després d’observar l’ambició inacabable, com aquesta, en que volem seguir vivint d’aquesta matèria orgànica fòssil, encara que cada dia costi més obtenir.la, quan sabem per una altra banda, que es disposa de gran quantitat de tecnologia i altres mitjans, que proporcionarien la substitució progresiva d’aquesta font d’energia.

Acàs no ens agrada a tots, poder contemplar la natura menys contaminada?

I tornem al recurs de les pors, de que hem de creixer econòmicament i que hem de seguir depenent dels mateixos recursos, si no serà la debacle….i si que ho serà, i del tot si això passa, per aquests grans lobbies econòmics, que realment son els que tenen la por de perdre aquest poder, tot i que ens facin veure el contrari.
Nosaltres, com deiem abans, no l’hem de tenir, perquè som els que decidim que comprem. Tornem a estar tranquils i contents doncs.

En el meu cas, potser per tot això fa més d’un any que vaig deixar el cotxe aparcat, i ben aparcat, i vaig agafar la bicicleta per tot.

Aquesta es una opció personal, es evident, com n’hi han d’altres, com els diversos mitjans de transport públic, i la reducció dels desplaçaments. Suposo que tots estareu d’acord en que ens agrada veure com la natura recupera terreny, i ho haureu observat si heu anat sortint del desconfinament. Per Cerdanya en un recorregut de mitja muntanya que hi pedalo habitualment, a l’última sortida que vaig fer, vaig veure cabirols tres vegades, quan habitualment en podia veure’n una vegada com molt.
Espero que podem trobar un mínim d’equilibri, tot i que si no ens conciencem, serà dificil.

ELS EFECTES PERSONALS
El primer i més important es la salut abans que tot, i sortirse’n d’aquesta pandèmia sense efectes negatius és molt important. Segur que si mirem al voltant, tindrem alguna persona del nostre cercle més llunyà o proper que hagi patit el virus. Personalment, hi tinc un cosí ingressat a l’hospital des de fa dies, i per la seva lluita i optimisme està revertint la situació tant complicada que tenia, i des d’aqui l’hi vull desitjar que es recuperi, així com a la resta de persones afectades, i sentir.ho pels que ens han deixat, però s’ha de mirar endavant.

De fet, possiblement aviat tornarem a les antigues estadístiques de defuncions encapçalades pel accidents cardiovasculars, ictus, càncer, i d’altres accidents que hi han estat tot aquest temps, encara que no ens ho sembli, però aquest virus ha estat tant potent, també a nivell informatiu, que ho ha eclipsat tot.

Així doncs, si s’ha mantingut la salut ja és important, perquè l’altre èxit o victòria del confinament estarà en com n’hem sortit.

bé!?, més satisfets perquè ens hi hem adaptat i ens hem reinventat una mica?

doncs felicitats! estem preparats per pròxims reptes o un pròxim confinament, que no el podem descartar del tot, a la tardor per rebrot o d’altres virus que puguin aparèixer.

Els experts en la matèria diuen que només es l’inici. No ho sé! no soc un expert en virus, però si que gràcies al covid, m’estic tornant un expert en l’adaptació.

De fet les coves i d’altres activitats m’hi van ajudar molt, però la situació actual també.

Si resulta que no m’hi sentit còmode perquè ja n’estava tip, doncs no ho hi aconseguit. Però no passa res. Possiblement tinguem més oportunitats.

Si resulta que cada dia hi donat mil voltes al pati de casa o pel menjador, o deu mil pedalades a la bicicleta estàtica, quan jo, abans del confinament, molts dies em quedava al sofà espatarrat, tampoc ho hem aconseguit. No ens hem adaptat.

Com deia al primer capítol dels efectes, adaptar.nos no vol dir ajupir el cap i dir a tot que sí. al contrari! vol dir sentir, formar.hi part de forma natural de la situació, de l’entorn, observar per poder coneixe’l i treure’n les nostres avantatges amb la pròpia actuació.

Aconseguir.ho ens fa sentir enormement lliures i satisfets.

Si el confinament se’ns ha fet curt perquè estavem en els serveis essencials i cada dia haviem de sortir a la feina tampoc valdria.

Un petit canvi pot ser un èxit perquè voldrà dir estar en aquest procés d’autoreflexió i desenvolupament personal, i la preparació per afrontar reptes més complicats i haver trencat amb estereotips o algunes d’aquestes pors imposades.

El món està als nostres peus i hem de saber què en nosaltres mateixos comença tot, els nostres gustos, decisions, consums, i no s’han de veure alterats ni per aquest article, ni per res, i menys sota l’amenaça de les pors.

Escric aquestes reflexions sense cap condicionament de cap tipus, amb llibertat i alliberat de moltes barreres, reals o fictícies, i si llegint.ho us ajuda a trencar.ne alguna per petita que sigui, la meva satisfacció serà tan grant com l’alliberació d’aquestes.

salut i felicitat!
Ramon Riu
divingintheworld.home