3. EL MÓN. LA GLOBALITZACIÓ

Estar lluny de casa no vol dir que haguem de pensar diferent però l’efecte distància hi ajuda. Catalunya i el món es veu des d’una perspectiva més amplia, que fa possible fer anàlisis diferents dels fets, però no és tot.

La globalització és un fet, ho sabem i ho hi viscut. El món es comporta de manera molt similar a tot arreu, de forma molt previsible.

La influència dels dos grans blocs que són la Xina, i els Estats Units es veu potser més a fora que aquí.

Podem dir que la Xina va prenen posicions arreu del món d’una forma silenciosa i disciplinada, expressió del caràcter reservat xinés, però difícilment arribarà a assolir la supremacía americana, més sorollosa, i amb una capacitat enorme per vendre i influir.
Seria necessari a la Xina canviar el caràcter o dominar per imposar el seu.

Però sota aquesta innata i transmissible alegria americana del “hey guy!” ens estan canviant a tots.

Darrere d’aquest món on prima la imatge amb el “like” i ” m’agrada”i el símbol del ditet amunt, que per cert, en el món del busseig vol dir, plego!, vull sortir de l’aigua!, estem perdent les nostres pròpies capacitats d’escriure i aviat la de conversar.

No estic en contra dels avenços, al contrari, son necessaris per evolucionar, i tot això està molt bé, però ens ho posen tot fàcil perquè no pensem i precisament el que hem de fer es pensar més.

Tot i el questionament continu, de vegades hem de mirar enrera i no perdre algunes habilitats apresses o que coneixem, perque sempre, tot no s’ha de canviar.

De l’influència americana, recordo a finals dels vuitanta quedar bocabadat quan visitava els grans centres comercials als Estats Units; era com una ciutat on trobar de tot. Ara aquesta influència la podem viure cada dia veient com el petit comerç especialitzat va desapareixent i tot seguit el lloc de treball, i els coneixements i habilitats transmeses. De fet ja ha desaparegut de mig món.

En la major part del viatge havia d’anar sempre al centre comercial, ja fos per comprar una barra de pa, l’aigua, la fruita, verdura, llegums, el menjar en general, o qualsevol altre producte.

Allà on sóc, busco el petit comerç amb producte local, però es feia impossible fora del tercer món.

Als antípodes, lloc més llunyà de la nostra posició, amb les mateixes coordenades però a la inversa, com quasi es la posició a la capital de Nova Zelanda, Wellington. Veiem des d’aquest punt d’observació que la distància fins París és de més de 18.000. kilòmetres.
La llunyania ens produeix habitualment un efecte màgic d’exuberància i autenticitat. De vegades és així, però habitualment quan t’hi trobes veus que els costums són els mateixos.

Foto: Mount Eden, Auckland
Critico l’expansió de les grans superfícies arreu del món en detriment del petit comerç però alabo iniciatives com aquesta de fomentar la ingestió de fruita, oferint.la de forma gratuïta als menuts, com en aquest supermercat de la cadena Woolworth de Townsville, Australia. Aquest costum que també vaig veure a més països i al mateix continent americà, espero que arribi aquí, sinó ha arribat ja.
L’influència del caràcter oriental més discret i reservat es pot observar en els allotjaments, on tot i compartir espai, disposen d’un lloc totalment tancat i aïllat per cada hoste.

Foto: Red Cube Hostel, Semporna, Borneo

Lluny pero mateixos costums i protocols.

Fotografia de vehicle d’emergències, a Nova Zelanda localitzable amb un número menys 111 en lloc de 112 com a Europa